Explorar l’harmonia improvisant

En l’educació de moltes arts, l’experimentació, el joc i el descobriment són parts essencials de l’aprenentatge. En canvi en la música la creativitat ha quedat apartada durant molts anys i l’ensenyament s’ha centrat principalment en formar intèrprets. Existeix la creença que la improvisació és una habilitat molt avançada que requereix tenir molt coneixement previ per practicar-la.

Vull començar per trencar el mite de que per poder improvisar s’ha de dominar el llenguatge musical i l’harmonia. De la mateixa manera que no cal que un nen sàpiga tota la teoria del color abans de poder dibuixar, no necessita entendre cap concepte per poder improvisar. No cal saber llegir partitures, ni aprendre armadures, ni saber definir què és un acord.

Improvisar és jugar amb sons i inventar melodies a l’instant. L’únic que es necessita per improvisar és ser capaç de produir so. Qualsevol persona que pugui produir sons, ja sigui amb un instrument o amb la veu, és capaç d’inventar espontàniament amb aquests sons.

Els nens són experts en aprendre jugant
Els nens no necessiten saber tota la base de la teoria i l’harmonia musical per ser “bons” improvisadors. Ja són improvisadors nats! Per als nens el joc és la manera més natural d’aprendre. Un nen que ha après a tocar tres notes amb el violí, ja pot començar a jugar amb aquestes tres notes i improvisar amb elles. Incloure la improvisació a la classe d’instrument és una manera d’aprofitar les inquietuds naturals dels nens, les ànsies que tenen per descobrir el món per ells mateixos.

Descobrir la música a través de l’experiència creativa
Hi ha coses que no poden ser explicades, que només poden ser descobertes a través de l’experiència directa. Us imagineu un món on els nens aprenen la definició del què és una esfera però que no poden la poden veure i jugar amb ella? Seria ridícul, oi? Per molt que fem aprendre a un nen la definició del què és una esfera, no entendrà què és una esfera fins que tingui una pilota a les seves mans, jugui amb ella, la toqui i la faci rodolar. Passa el mateix amb la música: la teoria i els conceptes ens poden ajudar a organitzar les sensacions i experiències que vivim, però no les poden substituir.

En aquest article proposo utilitzar la improvisació com a eina per descobrir la música. La improvisació pot ser una activitat més dins de l’aula de violí, que alimentarem en paral·lel amb totes les altres.

 

Els tres acords bàsics

 

L’harmonia és la combinació d’acords que junts ens porten per un viatge de sensacions. Aquestes sensacions són identificables per tothom, fins i tot els nens. Abans d’explicar als nostres alumnes tota la teoria sobre els intervals, els acords i les funcions tonals, hem de fer-los sentir aquestes sensacions.

La música que els nens coneixen millor està basada en l’escala major. De l’escala major també surten els acords més utilitzats en la nostra música: els acords I, IV i V. Aquests tres acords produeixen tres sensacions molt diferents: relaxació (tònica), suspensió (subdominant) i tensió (dominant).

Creativitat-1

Per referir-nos a aquests acords no farem servir els seus noms absoluts, com ara Do Major o Sol Major, sinó que parlarem d’ells com l’acord I, l’acord IV i l’acord V. Amb alumnes més petits podem referir-nos als acords per les seves sensacions i assignar-los-hi colors: l’acord verd que és relaxat (I), l’acord taronja que és una mica tens i ens dóna sensació d’estar suspesos a l’aire (IV) i el concorde vermell que és molt tens (V).

Abans de començar a improvisar triarem una “paleta” de notes. Triarem una escala major que el nostre alumne domini molt bé amb el seu instrument. Tots els exercicis que farem estaran basats en l’escala que hàgim triat.

Podem dedicar 10 minuts de cada classe a fer aquests exercicis d’improvisació. Avançarem pels exercicis lentament perquè el nostre alumne interioritzi bé les sensacions i vagi dominant poc a poc els sons de l’escala major. Podem repetir el mateix exercici en diverses classes i poc a poc anar introduint nous exercicis.

 

Activitat núm. 1: L’acord de tònica (I)

 

Amb un piano o una guitarra podem tocar un acompanyament només fent servir l’acord de tònica, deixant el baix en la tònica o alternant el baix entre la tònica i la 5a de l’acord. Triem tres notes de l’escala major i li diem al nostre alumne que jugui amb elles, creant melodies com vam fer al Joc núm. 3 dels jocs de pregunta i resposta (on l’alumne inventa una frase sencera que conté pregunta i resposta).

Sempre trio tres notes que siguin consecutives de l’escala. Al cap d’una estona, quan l’alumne ja se sent còmode amb aquestes tres notes, li donem tres notes diferents. D’aquesta manera, l’alumne va investigant parts diferents de l’escala major al mateix temps que es familiaritza amb la sensació que produeix l’acord de tònica. Per ampliar l’exercici, podem anar afegint notes amb què jugar, donant-li 4 o 5 notes, fins que finalment li donem llibertat per jugar amb totes les notes de l’escala major.

Per a alguns alumnes, especialment els més petits, és difícil tocar melodies tots sols a sobre d’un acompanyament. En aquest cas pots gravar un acompanyament fent servir l’acord de tònica (I) i jugar als jocs de pregunta i resposta amb l’alumne sobre de la gravació. D’aquesta manera l’alumne entendrà més fàcilment com funciona aquesta activitat i s’inspirarà de les teves idees melòdiques.

Exemple d’acompanyament amb l’acord de tònica, amb el baix alternant entre la fonamental i la 5a:

2---Creativity-article---Part-2-example-Activity-No1

 

Activitat núm. 2: L’acord de dominant (V)

 

a) Sentir els acords
Toquem els acords de tònica i dominant lentament perquè l’alumne pugui sentir la diferència entre els dos. Li podem suggerir que senti la relació de tensió i relaxació que hi ha entre els dos acords: és com si l’acord de dominant ens empenyés cap al de tònica. Quin dels dos acords dóna més sensació de final? Quin d’ells ens fa sentir més “a casa”? És important que escoltem i contemplem les sensacions dels acords abans de començar a improvisar. Però no cal explicar massa. L’objectiu és que l’alumne senti els acords, no que els entengui conceptualment. Assimilar i reconèixer aquestes diferents sensacions porta temps.

No estudiarem l’acord de dominant tríada per separat, perquè sense la referència de l’acord de tònica no se sent la tensió (el mateix passa amb l’acord de subdominant). Per això, estudiarem sempre l’acord de dominant juntament amb el de tònica, per mantenir el centre tonal i crear una context de tonalitat.

b) Entrenar l’oïda – Targetes de colors
Com he esmentat abans, amb els alumnes més petits faig servir els colors per parlar dels acords. A la meva aula tinc sempre unes targetes de colors fetes amb cartolines verdes i vermelles. Per entrenar l’oïda a reconèixer les sensacions dels acords, fem un joc d’oïda amb les targetes. L’alumne té una targeta de cada color i l’ha de aixecar quan senti l’acord que li correspon. Quan sent l’acord més relaxat (I) ha d’aixecar la targeta verda. Quan sent l’acord més tens (V) ha d’aixecar la targeta vermella. Vaig tocant aleatòriament els dos acords molt poc a poc i l’alumne va endevinant. No cal dedicar molt temps a aquest joc, només uns 5 minuts abans de començar els jocs d’improvisació. Si fem això a cada classe, l’alumne desenvoluparà la seva sensibilitat cap a l’harmonia i reconeixerà les diferents sensacions dels acords cada vegada amb més facilitat.

c) Fer un solo sobre els acords
Ara que ja hem introduït les sensacions dels acords verd (tònica) i vermell (dominant), ja podem començar a improvisar sobre ells. Podem fer un acompanyament alternant entre aquests dos acords i proposar al nostre alumne que jugui amb tres notes de l’escala major, tal com vam fer en l’exercici anterior. Anem afegint notes fins que finalment li donem totes les notes de l’escala major en tot el registre del seu instrument.

Una altra variació d’aquesta activitat és gravar un acompanyament per així poder estar lliures i jugar als jocs de pregunta i resposta amb l’alumne sobre de la pista musical que hem creat. (Veure: Jocs de pregunta i resposta).

Els dos acords es poden combinar de moltes maneres, fent que cada vegada l’acompanyament sigui diferent.

Aquí tens alguns exemples de progressions harmòniques amb els acords I i V:

3---Creativity-article---Part-2-example-Activity-No2

No cal que l’alumne reconegui perfectament d’oïda tots els acords que toques abans de poder començar a improvisar. Les dues habilitats que l’alumne està desenvolupant (entrenament de l’oïda i improvisació) poden créixer simultàniament. El que jo faig normalment  és dedicar uns minuts a escoltar els acords i provar de reconèixer-los d’oïda. Això centra l’alumne en escoltar i estar connectat amb la música. Després improvisem sobre els acords.

 

Activitat núm. 3: Acord de subdominant (IV)

 

Prefereixo introduir l’acord de dominant (V) abans que el de subdominant (IV) perquè la sensació de tensió de l’acord IV és més subtil que la de l’acord V. Penso que és millor aprendre a reconèixer les sensacions pures i antagonistes de relaxació i tensió que produeixen l’acord i i el V, i després introduir l’acord IV.

a) Sentir els acords
En aquesta activitat introduirem l’acord IV de la mateixa manera que vam introduir l’acord V en l’activitat anterior. Toquem els dos acords (tònica i subdominant) i contemplem els seus sons amb l’alumne. Podem demanar-li a l’alumne que ens descrigui la sensació que li produeix cada acord. Quin dels dos és més relaxat? Per a mi, una bona metàfora per descriure la subtil sensació de tensió de l’acord de subdominant és la sensació de suspensió, com si estiguéssim flotant a l’aire. Llavors arriba l’acord de tònica i sentim que els nostres peus tornen a estar a terra.

Farem el mateix procediment que abans: tocarem lentament l’acord de tònica i l’acord de subdominant perquè l’alumne senti la diferència entre els dos. Li podem preguntar què sent en cada acord, quin és el més relaxat dels dos.

Tocarem un acompanyament alternant entre els acords de tònica i subdominant i li donarem tres notes al nostre alumne perquè improvisi. Quan ja se senti còmode li deixarem tocar totes les notes de l’escala major.

No estudiem l’acord de subdominant per separat perquè sense un context tonal sonaria com si fos el centre tonal, ja que també és un acord major. Perquè l’acord IV se senti “suspès a l’aire” i que realment tingui la funció de subdominant, l’hem d’estudiar juntament amb l’acord de tònica. Així mantindrem el context de tonalitat, amb el centre tonal a l’acord I.

b) Entrenar l’oïda – Targetes de colors
Trobo que és molt gràfic, útil i divertit fer servir colors per identificar els acords. Per al nou acord que estem estudiant, el de subdominant (IV), farem servir el color taronja. Per entrenar l’oïda a reconèixer les sensacions dels acords jugarem al joc de les targetes de colors. L’alumne té una targeta de cada color: una verda i una taronja. El professor va tocant els dos acords aleatòriament, molt a poc a poc, amb pauses entremig. L’alumne ha d’escoltar i aixecar la targeta que correspongui a la sensació que ha escoltat. Quan sent l’acord més relaxat (I) ha d’aixecar la targeta verda. Quan sent l’acord suspès (IV) ha d’aixecar la targeta taronja.

c) Fer un solo sobre els acords
Ara que ja hem introduït les sensacions dels acords verd (I – tònica) i taronja (IV – subdominant), ja podem començar a improvisar sobre ells. Inventem un acompanyament fent servir aquests dos acords i li donem a l’alumne un grup de tres notes de l’escala major perquè improvisi amb elles. Poden ser per exemple les notes 1, 2 i 3 de l’escala; o les notes 3, 4, 5 de l’escala. Quan l’alumne se sent còmode improvisant amb elles podem ampliar-li el rang de notes, per exemple, que jugui amb les notes 1, 2, 3, 4 i 5 de l’escala major. A poc a poc li anem donant més notes fins que pugui improvisar lliurement amb totes les notes de l’escala major per tot el registre del seu violí.

L’evolució de cada exercici no ha de passar en la mateixa sessió. Podem fer el mateix exercici cada setmana durant mesos, cada vegada augmentant la quantitat de notes que li donem a l’alumne per utilitzar en les seves improvisacions, canviant la progressió d’acords o canviant el ritme i el tempo de l’acompanyament.

Una altra variació d’aquesta activitat és gravar un acompanyament per així poder estar lliures i jugar als jocs de pregunta i resposta amb l’alumne sobre de la pista musical que hem creat.

Aquí tens alguns exemples de progressions harmòniques amb els acords I i IV:

4---Creativity-article---Part-2-example-Activity-No3

 

Activitat núm. 4: Els 3 acords (I, IV i V)

 

Ara ja coneixem els acords I, IV i V. Aquests tres acords representen 3 sensacions molt importants en l’harmonia: relaxació, suspensió i tensió. A més, aquests tres acords componen gairebé totes les cançons infantils i estan molt presents també en la música popular.

a) Sentir els acords
Abans de començar a tocar dedicarem uns minuts a escoltar els acords i contemplar com ens fan sentir. Quin d’ells sona més tens? Quin és més relaxat? Podem trobar noves paraules i metàfores per descriure’ls?

b) Entrenar l’oïda – Targetes de colors
Ara tenim tres colors: verd per l’acord relaxat (I – tònica), vermell per l’acord tens (V – dominant) i taronja per l’acord suspès (IV – subdominant). Podem utilitzar els colors com a metàfores per parlar dels acords i per aprendre a reconèixer-los. Ara l’alumne té 3 targetes: la verda, la vermella i la taronja. Com vam fer en les activitats anteriors, anem tocant els acords aleatòriament molt poc a poc, i li demanem a l’alumne que vagi aixecant la targeta corresponent a cada sensació. Recordeu que l’entrenament de l’oïda requereix temps i pràctica.

c) Fer un solo sobre els acords
Variant el compàs, el tempo i l’estil podem tocar infinitat d’acompanyaments amb els tres acords: tònica, subdominant i dominant.

En aquest exercici farem com en els anteriors: li suggerirem unes poques notes al nostre alumne perquè improvisi amb elles i progressivament li anirem donant més notes fins que ja tingui llibertat per jugar amb totes les notes de l’escala major.

Recorda que anem ampliant el rang de notes molt a poc a poc perquè no volem aclaparar al nostre alumne amb infinites possibilitats. Alguns alumnes se senten molt bloquejats i es frustren amb facilitat si se’ls dóna totes les notes de l’escala de cop. És com tenir un enorme llenç en blanc i una infinitat de llapis de colors. Però com cada alumne és diferent, és possible que alguns alumnes sentin que aquesta restricció en lloc d’ajudar-los els limita i els resta possibilitats. Alguns alumnes fins i tot poden trobar que improvisar amb tres notes és massa fàcil o avorrit. Has de ser perceptiu, fixar-te en com se sent l’alumne i donar-li el repte adequat a cada moment. Però en qualsevol cas, sempre hi ha un valor en què es diverteixi amb només unes poques notes. Jo mateixa podria passar hores improvisant només amb3 sons. Jo sempre dic: si no ets capaç de passar-t’ho bé improvisant amb 3 notes, què et fa pensar que et divertiràs improvisant amb 7 notes? M’agrada transmetre una actitud de fascinació i de respecte per tots els sons, i buscar sempre moments de connexió amb la música.

d) Fer un solo sobre una base gravada
Com vam fer en els exercicis anteriors, una bona variació d’aquesta activitat és fer un solo junts a sobre  d’una gravació. Pots gravar alguns acompanyaments senzills utilitzant diferents combinacions dels tres acords i tenir-los sempre a mà a la teva aula. Fes-los prou llargs per no haver de reiniciar la pista amb massa freqüència (trobo que 3 minuts és la durada ideal per a una pista d’acompanyament). Podeu jugar als jocs de pregunta i resposta durant una estona per entrar en calor i després fer solos més llargs. És molt divertit i inspirador tocar amb els alumnes!

Alguns exemples de progressions combinant els 3 acords:

5---Creativity-article---Part-2-example-Activity-No4

Amb el temps, quan l’alumne ja tingui més pràctica en reconèixer els acords i s’orienti bé en una progressió de 4 compassos, podem introduir progressions més llargues o estructures més complicades.

Explicar una història
Una vegada que l’alumne hagi practicat i interioritzat les tres sensacions, podem convidar-lo a explicar històries a través de la seva música. Triem junts els acords i el tempo. Li diem a l’alumne que imagini una situació que li agradaria explicar. Pot ser una cosa divertida, alguna cosa bonica o alguna cosa divertida, com ara el dia que va anar a la platja amb la seva família o el dia que el seu pare va caure de la cadira i va ser tan graciós… el que sigui. Li diem a l’alumne que improvisi sobre de l’harmonia del nostre acompanyament mentre visualitza aquesta situació.

Nota:
Estudiar aquests tres acords bàsics i arribar a dominar-los és una cosa molt important per als principiants i requereix temps. No provis d’ensenyar nous conceptes o nous acords cada setmana. Deixa que es familiaritzin de veritat amb les diferents sensacions i amb el so particular que produeix cada nota a sobre de cada acord. Ja hi ha molts aspectes a desenvolupar, com ara l’oïda, l’habilitat d’improvisar de debò o l’aspecte psicològic de deixar-se portar sense por “d’equivocar-se”. No els aclaparem amb més i més contingut.

Amb els nens podem passar mesos o potser el curs sencer estudiant aquests tres acords bàsics. Després d’haver dedicat un temps de cada sessió durant un any sencer a explorar la improvisació i l’harmonia, el segon any podem començar a introduir altres acords com ara el centre tonal menor (que normalment és el 6è grau de l’escala major) i les progressions menors.

No volem que simplement aprenguin els conceptes, sinó que volem que sentin les sensacions i que les interioritzin de veritat. Aquesta és l’única manera d’entendre l’harmonia profundament.

A més, hi ha tantes possibilitats i tanta diversió només en aquests 3 acords…!

No hi ha comentaris

Deixa un comentari