Introducció a la improvisació

Tots els éssers humans som creatius. Prenem decisions, creem respostes i solucions, imaginem, somiem … El que cada un de nosaltres fa és únic i irrepetible, per tant original. La música és un camp més en el qual podem inventar i crear. Tots podem crear música si tenim les eines adequades.

Per incloure la creativitat a la classe d’instrument, el professor pot guiar a l’alumne a través d’activitats, jocs i exercicis. En aquesta sèrie d’articles t’ensenyaré algunes de les meves activitats preferides per introduir la improvisació a la classe de violí.

Primer m’agrada començar amb els jocs de pregunta i resposta per introduir els alumnes a la creació espontània de música. Aquests jocs els serviran com a base per després improvisar sobre progressions harmòniques i per compondre les seves pròpies melodies. A més a més de ser creatius i explorar la seva creativitat, les activitats que proposo aportaran més beneficis als nostres alumnes:

  • Interioritzaran les sensacions de l’harmonia.
  • Comprendran conceptes a través de la pràctica.
  • Expressaran emocions.
  • Es connectaran d’una forma real amb el seu instrument.

 

El que he vist amb els meus alumnes és que quan improvisen el seu so és més ple, afinen més i utilitzen dinàmiques per expressar frases musicals. Crec que això passa perquè no tenen cap partitura al davant que els capti l’atenció i aconsegueixen connectar la música amb les seves emocions.

 

Com crear l’ambient ideal

 

El nostre objectiu principal com a professors ha de ser transmetre la màgia de la música als nostres alumnes, donar-los eines per canalitzar les seves emocions, proporcionant-los un ambient de confiança i respecte perquè puguin desenvolupar-se amb llibertat.

Per una comprensió profunda de la música
La música són sensacions que tots som capaços de sentir. La teoria musical ens ajuda a ordenar aquestes sensacions i posar noms al que ja sentim en la música, però no és un substitut d’aquesta experiència. En l’educació musical moltes vegades es pretén explicar tota la teoria, conceptes i fórmules, d’una manera totalment deslligada de les sensacions. És com voler explicar a un nen el color verd sense veure’l, només amb una definició. Oi que és més fàcil ensenyar diversos objectes de color verd i dir-li: “aquest és el color verd”?

Proposo que fem el mateix amb l’harmonia. Els farem reconèixer les sensacions de la música i a mesura que les vagin reconeixent les anirem anomenant. Així donarem als nostres alumnes una comprensió veritable i profunda de la música.

Per a mi la improvisació és una eina d’exploració de la música i un canal d’expressió d’emocions. La finalitat no ha de ser aprendre a impressionar als altres amb moltes notes ràpides, virtuosisme i ritmes variats. La música és molt més que això. L’interessant és poder plasmar les nostres idees musicals i aprendre a expressar les emocions d’una manera genuïna.

No jutjar
La improvisació musical és una pràctica que com tot, té diverses facetes. Una cosa és l’exploració i el descobriment de sons i una altra cosa és tocar un solo en un concert. És molt important no confondre aquests dos moments perquè no tenen res a veure. La improvisació no és només una manera de crear música, sinó que també és una manera d’estudiar els sons. Quan toquem un solo en un concert, sona molt bé, però no estem explorant ni estudiant l’harmonia. Quan busquem sons nous, estem creixent i aprenent però no sona com una cançó o com un concert. Per això, hem de deixar als nostres alumnes l’espai perquè explorin sense restriccions, que toquin notes tenses, que toquin una idea amb dificultat i fins i tot que desafinin. Si els proporcionem un ambient segur on no se sentin jutjats, amb la pràctica aconseguiran plasmar les seves idees més fàcilment i la seva música evolucionarà naturalment.

L’error no existeix
En la creació musical l’error no existeix. Cada un està en una part del camí: uns tenen més facilitat en expressar les seves idees que d’altres, uns tenen idees que ens agraden més que d’altres. Tots som creatius i ningú té dret a jutjar el que expressem. Qui em pot dir que una melodia és incorrecta si me l’he inventat jo?

Guiar l’alumne
Alguns alumnes tenen dificultat en llançar-se a improvisar. És com veure una pàgina en blanc i no saber per on començar. Això no vol dir que no siguin creatius o inventius. Amb aquests alumnes començarem sempre amb unes poques notes, com ara les tres primeres notes de l’escala. A mesura que es vagin sentint còmodes els anirem donant més notes. Aquest procés no ha de ser restrictiu. Si un alumne porta una estona improvisant amb tres notes i de sobte toca una nota diferent, potser sigui ja el moment d’ampliar el rang de notes disponibles.

Llibertat!
Per poder explorar la música cal tenir llibertat i no sentir-se bloquejat per normes. Per això no sóc partidària d’ensenyar patrons rítmics als alumnes perquè els repeteixin i els facin servir en els seus solos, tampoc frases fetes (licks), ni escales diferents en cada acord. La nostra música està basada en l’escala major i per conèixer-la i entendre-la hem de començar per aquí.

Molts altres mètodes s’inicien a la improvisació mitjançant l’escala pentatònica. Es fa servir l’escala pentatònica perquè no conté les dues notes més tenses de l’escala: la quarta i la setena. D’aquesta manera podem improvisar i que tot soni “bé”. No sóc gens partidària de començar així perquè estem limitant als nostres alumnes. Donar un conjunt de notes que sempre sonen consonants condueix l’alumne a una interacció superficial a la improvisació, i li permet tocar sense escoltar. El nostre objectiu no és que tot soni “bé”, sinó que l’alumne conegui l’experiència de tocar escoltant i prendre decisions al moment.

També hi ha mètodes que proposen exercicis rítmics per fer solos més variats i elaborats. Tampoc sóc partidària d’això, perquè és una distracció innecessària que l’obliga a l’alumne a buscar oportunitats de ficar un patró rítmic que no li surt de forma natural. A més és una ajuda que no necessiten. De la meva experiència, puc dir que tots els alumnes tenen imaginació i poden tocar amb ritme.

 

Jocs de pregunta i resposta

 

Amb aquests jocs de pregunta i resposta els teus alumnes descobriràn que poden fer música amb el seu violí sense tenir una partitura al davant. És una bona manera de començar a improvisar melòdicament abans d’introduir l’harmonia. Article: Jocs de pregunta i resposta

 

Explorar l’harmonia improvisant

 

Quan l’alumne ja té pràctica inventant melodies i jugant als jocs de pregunta i resposta, podem començar a introduir l’harmonia. Amb les activitats que proposo, l’alumne anirà descobrint poc a poc les diferents sensacions que produeixen els tres acords principals de la nostra música: tònica, subdominant i dominant. Desenvoluparà en paral·lel la seva capacitat d’improvisar i orientar-se en la música, i interioritzarà les sensacions dels acords profundament. Article: Explorar l’harmonia improvisant

No hi ha comentaris

Disculpa, els comentaris estan deshabilitats.