Aula de Violí | 10 claus per motivar els teus alumnes de violí
1850
single,single-post,postid-1850,single-format-standard,,select-theme-ver-3.1,wpb-js-composer js-comp-ver-4.11.2.1,vc_responsive

10 claus per motivar els teus alumnes de violí

Tard o d’hora tots els professors d’instrument acabem pensant en el tema de la motivació i en el que podem fer per ajudar els nostres alumnes a connectar-se amb la música. Avui en dia els nens occidentals tenen una agenda ben plena d’activitats i viuen rodejats d’estímuls constants. La música pot convertir-se en una activitat més a tatxar de la llista o bé tot el contrari, en una font de plaer i de connexió amb un mateix.

Els professors de música tenim a les nostres mans la capacitat d’obrir la porta d’un món meravellós i de fer possible que els nostres alumnes desenvolupin una relació personal amb la música que durarà tota la vida. Per aconseguir això haurem de fomentar en ells una motivació interna. És a dir, que descobreixin en la música alguna cosa que els fa estar bé: que facin música per a ells mateixos, per al seu plaer, per al seu creixement, per satisfer la seva curiositat, per expressar-se sense paraules, per viure plenament.

Perquè sigui motivador participar en una activitat, els nens l’han de trobar estimulant i han de sentir que tenen un cert grau de control sobre ella. Per tal d’assolir aquests dos requisits, a continuació et presento 10 idees clau per fomentar la motivació interna dels teus alumnes de música:

1. Comparteix el teu propi entusiasme, energia i passió per la música. La relació que tenim amb els nostres alumnes d’instrument és molt intensa i podem arribar a tenir molta influència sobre ells. La millor manera d’exercir aquesta influència per motivar-los és mostrant-nos positius i apassionats pel que fem. És important mantenir aquesta energia inclús quan un alumne ve a classe desganat i desmotivat. No hem de deixar que la seva falta de ganes ens arrossegui també a nosaltres perquè entraríem en un bucle negatiu. A més a més, una part de l’aprenentatge dels nens es basa en la imitació dels models que tenen a l’abast. Procurem, doncs, ser el model d’allò què vulguem que els nostres alumnes esdevinguin. L’energia és contagiosa!

2. Revela els detalls fascinants de la música. La millor motivació i la que és més perenne és aquella que surt d’un mateix. Dirigeix l’atenció dels teus alumnes als detalls que són fascinants de la música: la bellesa d’una nota, la singularitat d’una melodia, la sorpresa d’un fortíssimo, la subtilesa de la variació d’una melodia quan es repeteix, o la gran utilitat d’una digitació. Hem d’obrir les portes a la profunditat de la música i els seus detalls tant en l’àmbit expressiu, com tècnic i cognitiu.

3. Ensenya a través del descobriment propi. Les coses que més ens agraden i ens motiven són aquelles que descobrim per nosaltres mateixos. No ho donis tot mastegat. Prova d’incloure activitats o moments dins la classe on l’alumne pot descobrir una cosa o aplicar alguna cosa que ja sap.

4. Inclou activitats de creativitat. No hi ha res més motivador que poder crear una cosa que és personal i única. Incloure activitats de creativitat pot crear un cicle virtuós: la tècnica i els coneixements que l’alumne té li permeten crear música, i com més crea, més necessitat té d’adquirir tècnica per poder expressar les seves idees musicals amb claredat.

5. Sigues un expert en corregir. Corregir és una de les eines més importants que tenim com a professors i és tot un art: es tracta de corregir allò que és més important a llarg termini i no corregir els petits detalls que l’alumne pot solucionar per ell mateix. Hem d’estalviar correccions i només donar aquelles que aporten alguna cosa molt important que només nosaltres podem aportar. Algunes idees sobre la correcció:

          • Corregeix una cosa cada vegada com a màxim. Encara que vegis que ha fallat el ritme, l’articulació, la respiració i l’afinació, centra’t en una sola cosa a millorar. Si corregim massa coses de cop, podem confondre l’alumne i fer-lo sentir frustrat.
          • Corregeix en positiu, dient primer què és el que ha fet bé i després el que encara es pot millorar. Exemple: “Molt bé, ara has tocat les notes lligades perfectament. Doncs ara que ja ho tens dominat, provarem de tocar-ho amb crescendo”.
          • Si fas repetir a l’alumne un passatge o una lliçó, explica molt bé perquè ho vols repetir. Exemple: “Ara ho repetirem fixant-nos en l’afinació del segon dit”.
          • Reforça positivament no només quan l’alumne ha tocat bé, sinó també quan ha mostrat una actitud adequada. Com per exemple quan està molt concentrat, quan s’ha esforçat a corregir un detall, quan ha organitzat les partitures o quan ha escoltat amb silenci i atenció la música dels companys.

 

6. Posa reptes adequats i construeix confiança. Els reptes que ens motiven són aquells que presenten una dificultat que ens “pica” i que al mateix temps sentim que sóm capaços d’assolir amb les habilitats que tenim. Els reptes han d’estar pensats individualment per a cada alumne en cada moment i no han de ser massa fàcils ni massa difícils. A més a més, la  confiança que expressem en ells fa que el repte els sigui més interessant.

7. Estigues atent a les necessitats bàsiques de l’alumne. No hem d’oblidar que els nostres alumnes abans de ser músics són persones. I totes les persones hem de tenir unes necessitats bàsiques mínimament cobertes per poder dedicar la nostra atenció a una tasca superior com la música. Si els nens venen a la nostra classe amb gana, set o cansament, pot semblar-nos que no tenen ganes de fer la classe. Molts cops ells mateixos no saben per què estan irritables o perquè no tenen energia. En casos així, abans de concloure que estan desmotivats amb la música ens hem d’assegurar que les seves necessitats estan cobertes. També hem d’estar atents a les seves necessitats emocionals. Potser vénen de malhumor o tristos per alguna cosa que els ha passat durant el dia, o perquè estan vivint una situació difícil. Quan un alumne ve a classe amb baixa energia, li podem preguntar com li ha anat el dia i com se sent, si vol beure aigua o si té gana. Molts cops descobrirem que la causa de la baixa energia no era desmotivació sinó una altra cosa i podrem parlar amb els pares per solucionar-ho.

 

8. Dóna’ls un cert grau de control. Per sentir-nos motivats hem de sentir un cert grau de control sobre la nostra experiència. Una manera de donar control als alumnes perquè sentin que l’activitat de música els pertany a ells, és tenir en compte els seus gustos musicals i provar d’incorporar-los al contingut de la classe. Per exemple:

          • Ajudar-los a estudiar una cançó que els agrada (el truc és demanar-los que facin una llista de 5 o 10 cançons que els agraden i així segur que en trobaràs almenys una que encaixi amb el teu programa didàctic). Si aprenen alguna cosa que ells consideren interessant i xula, es motivaran més per aprendre a tocar l’instrument.
          • Potser no a cada classe, però de tant en tant podem preguntar-los què els ve més de gust treballar a la classe: repertori, afinació, articulació, improvisació, dinàmiques..? Això, a més a més de donar-los una sensació de control, també els ensenyarà a responsabilitzar-se del seu propi aprenentatge.
          • En lloc de sempre donar el nostre comentari o aprovació sobre tot el que toca, a vegades també podem convidar a l’alumne a reflexionar i compartir la seva opinió, ja sigui sobre una interpretació, sobre les classes, sobre el contingut o sobre el camí didàctic.
          • També podem fer activitats opcionals on ells poden triar si hi participen o no, com ara mini-concerts, festivals de composició o grups de cambra. 

9. Crea una comunitat. Tots els éssers humans tenim la necessitat de pertànyer a un grup i de tenir contacte social amb altres persones que comparteixen les mateixes inquietuds. Perquè els alumnes sentin que formen part d’una cosa més gran que ells podem organitzar classes col·lectives, duos amb els seus amics, concerts i fins i tot sortides i intercanvis amb altres escoles, etc. Quan hi ha una comunitat musical hi ha molta més energia generada per tots i l’alumne no només depèn del professor sinó que també absorbeix l’energia dels seus companys. Una cosa que m’agrada fer amb els meus alumnes és organitzar un mini-concert setmanal durant els últims deu minuts de l’assaig d’orquestra. Els nens tenen la llibertat de decidir si tocaran o no i de triar la cançó que volen tocar. Sempre estan emocionats per compartir amb els seus companys la cançó que han après i rebre les seves mirades, somriures i aplaudiments.

10. Evita fomentar la motivació externa. La motivació externa és aquella que fa que els alumnes sentin ganes de fer música per causa d’un factor extern: aprovació dels altres, premis, bones notes, por al càstig, por al ridícul, sentiment de culpa i competició. La motivació externa té resultats ràpids però a la llarga té efectes negatius sobre l’autoestima i disminueix la motivació interna. El que volem és que els nostres alumnes toquin per plaer i que busquin superar-se a si mateixos. Si vols enfocar-te en la motivació interna, evita comparar els alumnes entre ells, crear competició, donar premis perquè estudiïn, fer concursos, posar càstigs o amenaçar amb les fatals conseqüències de no estudiar. Clar que els programes educatius ens obliguen a fer concerts, proves i exàmens, però hem de mantenir la perspectiva i donar-los la importància que tenen. La relació d’un alumne amb la música és per a tota la vida, en canvi, l’assoliment d’un examen és una cosa passatgera.

Per últim vull afegir que la motivació no és un estat constant que es pugui mantenir al mateix nivell tota la vida. És natural que durant el seu creixement, els nens s’interessin per coses diverses i que passin per etapes emocionals noves. A vegades només hem de tenir paciència i provar d’acompanyar els nostres alumnes en els seus alts i baixos el millor que puguem. I sobretot, mantenir la nostra pròpia motivació i no deixar-nos mai arrossegar cap avall!

No hi ha comentaris

Deixa un comentari