La motivació és un tema que tard o d’hora tots els pares i professors hi donem voltes. En aquest article parlaré del que podem fer els adults per fomentar l’estudi i la motivació dels alumnes de violí i aconseguir entrar junts en una dinàmica positiva.
Dinàmiques
Segons el que he observat en els meus alumnes, existeixen dos dinàmiques relacionades amb l’estudi del violí:
Dinàmica positiva. Quan un alumne s’ho passa bé a classe després arriba a casa i té ganes de tocar el violí. Com que ha practicat a casa, es sent realitzat i té ganes d’anar a classe per ensenyar el que ha fet i aprendre més coses. I així va el cicle positiu de motivació. Com més toquem més ganes tenim de tocar.
Dinàmica negativa.L’alumne no s’ho passa bé a classe i no en treu gaire profit, a casa no té ganes de tocar el violí. Com que no ha estudiat ni ha avançat gens, la setmana següent va a classe i ha de tornar a fer el mateix de la setmana anterior. Sent frustració perquè no avança, la classe se li fa pesada i el cicle negatiu de la desmotivació torna a començar. Com menys toquem menys ganes tenim de tocar.
Quan un alumne ha entrat en aquesta dinàmica negativa ens arrossega també a nosaltres: el profe fa la classe amb menys ganes perquè veu que la seva feina no té resultat, i els pares senten que estan pagant unes classes i fent un esforç en va.
Que un alumne estigui desmotivat no vol dir que ja estigui tot perdut. Com a profes i com a pares hi ha coses que podem fer per invertir aquesta dinàmica.
Per què serveix la música?
Primer de tot ens hem de plantejar per què serveix la música. La música és un art que està per servir-nos a nosaltres i no a l’inrevés. L’objectiu és créixer, gaudir i expressar-se a través de la música. El violí no s’ha de convertir en una obligació més, en deures o esforç. Està clar que per millorar hem de ser perseverants, esforçar-nos i tenir força de voluntat. Però quin sentit té esforçar-se en una activitat que no ens omple? Penso que primer hem de cultivar l’amor per la música i així esforçar-se tindrà sentit.
Com pot motivar el professor de violí?
Fer la feina amb ganes i carinyo. L’actitud i les ganes que posem dia a dia en la nostra feina contagia el nostre entorn i també als alumnes. Per molt que l’alumne vingui sense ganes, no ens hem de deixar arrossegar cap avall.
Crear una comunitat. Tothom té la necessitat bàsica de sentir-se part d’un grup o organització, de tenir contacte social amb altres persones que comparteixen les mateixes inquietuds. Perquè els alumnes sentin que formen part d’alguna cosa més gran que ells, podem organitzar classes col·lectives, sortides, intercanvis amb altres escoles, duets amb els seus amics, concerts…
Valorar l’alumne. Tothom té la necessitat de sentir-se valorat i respectat. Hem d’escoltar l’alumne, reforçar-lo positivament i valorar la seva música. Sense mala intenció podem passar-nos la classe corregint els errors i oblidar-nos de remarcar les coses que l’alumne ha fet bé. La relació amb el profe d’instrument pot ser una de les poques relacions individuals que tenen els nens amb un adult, a part dels seus pares i avis. Les nostres paraules els poden afectar molt.
Marcar objectius assequibles. Perquè els objectius siguin motivadors han d’estar clars i ben comunicats, han de ser metes difícils però no impossibles. També hem de fer veure a l’alumne que és capaç de fer-ho.
No manipular. Evitar la comparació amb els altres alumnes i no crear un ambient de competició entre ells. És un tipus de motivació efímera i poc efectiva a llarg plaç perquè els fa mal a l’autoestima. El que volem és que toquin per plaer i que busquin superar-se a si mateixos.
Què poden fer els pares per motivar?
Participar en l’activitat. A més a més d’estar en contacte amb el professor i assistir als concerts, els pares poden fer moltes més coses per influir en la motivació dels nens. Preguntar-los-hi què han fet a classe, escoltar-los quan toquen, portar-los a veure concerts, escoltar música a casa, mirar vídeos per Internet… Els nens valoren el que els pares valoren.
Ajudar a crear un hàbit d’estudi. Des del primer dia els pares poden interessar-se pel que el nen ha fet a classe i demanar-li que toqui una mica. Perquè agafi l’hàbit no és suficient dir-li que ha de tocar. És com rentar-se les dents. Per molt que els hi diguis al principi, si no hi ets present no ho faran. Al principi, per crear l’hàbit, l’ideal seria tocar el violí 10 minuts al dia acompanyat pels pares.
No lligar la música amb un sacrifici. La música és art, plaer, bellesa. No són deures i obligacions. No s’ha de carregar l’alumne de responsabilitats, com per exemple: “estic pagant molt per aquesta activitat i l’has d’aprofitar” o “sempre he volgut fer música i no he pogut, per això vull que tu n’aprenguis”. Si li diem constantment que no té força de voluntat i que no estudia mai no aconseguirem que estudiï més. Al contrari, assumirà que no té força de voluntat com a condició de la seva naturalesa.
Encanvi li podem dir: “toca’m una cançó”, “m’encanta sentir-te tocar el violí” o “es nota molt com millores cada setmana”.
Crear un ambient idoni. L’alumne ha de disposar d’un espai agradable, tranquil i ha de tenir l’instrument,el faristol i les partitures sempre a l’abast. Un factor molt important és la televisió. Si un nen està embadalit mirant la tele serà un càstig fer-li apagar perquè toqui el violí. O dir-li que se’n vagi a estudiar mentre nosaltres estem mirant la tele.
Si als despatxos de les empreses hi haguessin teles ningú treballaria, oi? Així que….desfeu-vos de la tele!
