Jocs de pregunta i resposta

Molts alumnes d’instrument sempre toquen música seguint una partitura i no estan acostumats a escoltar, repetir i crear música espontàniament.

Els jocs de pregunta i resposta que presentaré a continuació ens serviran per a potenciar la memòria musical, la capacitat d’escoltar i l’habilitat de crear frases musicals amb facilitat. Assentarem una bona base perquè després l’alumne pugui improvisar sobre bases harmòniques i/o compondre les seves pròpies cançons.

Tingues en compte que aquests exercicis són progressius i la dificultat va augmentant gradualment. Cadascuna de les activitats que proposo a continuació es pot fer diverses vegades en diferents classes abans d’avançar a la següent activitat.

 

Joc núm. 1: El lloro

 

Abans de començar, triarem una escala major que sigui còmoda per a l’alumne, que serà l’escala que farem servir en els següents jocs. Toquem amb el nostre alumne l’escala major que hàgim triat perquè localitzi les notes que farem servir. Un cop hem aclarit les notes de l’escala, podem començar el joc del lloro. Toquem melodies curtetes amb el nostre instrument i el nostre alumne ha d’escoltar-les i repetir-les. Intentem que no miri els nostres dits, sinó que faci servir la seva orella. Cada vegada podem fer frases més llargues per anar entrenant la seva oïda musical i també la memòria. Amb aquest joc l’alumne aprèn a escoltar i analitzar la música, i també desenvolupa la seva oïda i la seva memòria musical.

 

Joc núm. 2: Pregunta i resposta

 

Toquem l’escala major per escalfar i localitzar les notes amb les quals jugarem. Podem explicar al nostre alumne que les preguntes acaben cap amunt, són irresoltes, mentre que les respostes acaben cap avall i tenen un punt final. Això no pretén ser una regla absoluta. Només volem que l’alumne reflexioni sobre com sonen les preguntes i les respostes. Tocar música és com parlar o explicar una història.

Ara el professor pot introduir el concepte de pregunta i resposta en la música i tocar alguns exemples. En cada exemple el professor tocarà una frase musical que sona com una pregunta i després una segona frase musical que sona com la resposta a aquesta pregunta. També es poden tocar melodies conegudes i identificar junts la pregunta i la resposta:

Pregunta-i-resposta

A continuació el professor toca una frase de pregunta i tot seguit, sense parar, l’alumne toca una resposta. Li podem deixar llibertat perquè jugui amb les notes sense establir normes, sense marcar si és “correcte” o “incorrecte” el que està tocant. L’alumne anirà trobant les notes que més li agraden i cada vegada se li acudiran respostes més elaborades. Al cap d’una estona podem intercanviar papers i que sigui l’alumne que faci les preguntes i el profe les respostes.

Recorda que estem tocant dins el context de l’escala major que hem triat. Amb els alumnes més petits podem començar el joc fent servir un rang reduït de notes, potser només les primeres 5 notes de l’escala major, i augmentar el rang gradualment a mesura que va guanyant més confiança.

 

Joc núm. 3: Conversa (frases musicals senceres)

 

Després d’unes quantes sessions jugant al joc de pregunta i resposta, ja podem fer un pas endavant. Ara l’alumne ja pot fer frases musicals més llargues inventant ell mateix la pregunta i la resposta, prescindint de les preguntes del professor. Aquest moment és genial perquè molts alumnes s’adonen per primera vegada que són capaços d’inventar melodies sense l’ajuda de ningú.

Podem fer una conversa musical: una frase l’alumne, una frase el professor. Així un es va contagiant de les idees de l’altre. Hem d’insistir en què no totes les melodies que inventem ens han d’agradar molt, sinó que podem jugar i practicar sense por  “d’equivocar-nos”. És impossible equivocar-se en una cosa que un mateix s’està inventant, oi?

Nota: No et preocupis si el teu alumne no toca preguntes i respostes “perfectes”. Amb la pràctica i l’estímul d’estar exposat a la música, els teus alumnes aniran desenvolupant la seva capacitat d’inventar i reproduir melodies. La clau està en dedicar 10 minuts de cada classe als jocs de creativitat en lloc de dedicar una sessió sencera però només de tant en tant.
 

Com continuar?

 

Si vols més idees sobre com improvisar amb els teus alumnes a la classe de violí, no et perdis el següent article: Explorar l’harmonia improvisant.

No hi ha comentaris

Disculpa, els comentaris estan deshabilitats.