Podem dedicar els últims 5 o 10 minuts de cada classe a fer uns exercicis d’oïda, improvisació i memòria musical. Els alumnes que no tenen hàbit d’inventar-se cançons i jugar amb la música aprendran que són capaços de fer-ho.

Exercici 1
Establim una tonalitat i fem tocar a l’alumne l’escala major perquè localitzi les notes que farem servir. Toquem melodies curtes i l’alumne les va repetint.

Exercici 2
Fem tocar a l’alumne l’escala major.
Toquem una pregunta dins la tonalitat que hem escollit i l’alumne toca una resposta, sense parar. Li deixem llibertat per jugar amb les notes lliurement sense establir normes, sense marcar si és correcte o incorrecte el que està tocant. L’alumne anirà trobant les notes que més li agraden i cada cop se li acudiran respostes més elaborades. Eventualment el podem guiar a escoltar quines notes són de repòs i ens donen més sensació de final.
És un bon moment per explicar el concepte de tònica, ja que ho està experimentant amb el propi instrument.
Al cap d’una estona podem canviar papers i ell fa la pregunta i nosaltres responem.

Exercici 3
Ara l’alumne ja pot tocar una pregunta i inventa-se ell mateix la resposta, prescindint del diàleg amb el professor. Aquest moment és genial perquè molts s’adonen que són capaços de tocar melodies i inventar-se cançons sense ajuda de ningú.
Podem practicar aquest exercici una estona. Cal insistir en que no totes les melodies que ens inventem ens han d’agradar molt, sinó que podem jugar i practicar sense por a equivocar-nos.
No ens podem equivocar si estem inventant, oi?

Exercici 4
Després d’una estona de practicar l’exercici 3 demanem a l’alumne que quan trobi una frase que li agradi especialment, la repeteixi varies vegades per guardar-la a la memòria. Quan l’hàgim memoritzat l’ajudem a escriure-la en un pentagrama:
-Primer escrivim les notes, que és la part més fàcil. Sense ritme ni divisions de compàs.
-Portem la pulsació mentre cantem o toquem la cançó per fixar-nos en el ritme. Escrivim el ritme a les notes.
-Busquem quins són els temps forts i dèbils i posem les barres divisòries de compàs d’acord amb això.

No ens hem de preocupar si surten compassos irregulars. No hem de canviar el valor de les notes o els silencis perquè encaixin en els compassos. El més important és que el llenguatge musical ens serveixi per plasmar idees i no a l’inrevés. Sovint els nens tenen una idea molt clara de com és la melodia que han imaginat. S’inventen cançons irregulars però que tenen sentit; encara no estan “contaminats” amb totes les normes d’harmonia, composició, formes…etc.